Un món sense mòbil

Us imagineu fer el que feu habitualment amb un mòbil, sense mòbil? Mireu aquest vídeo.

L'arc Catenari de Gaudí

Si aguantes una cadena per les dues puntes veuràs que forma una corba. Si aquesta corba en lloc de mirar cap avall mirés cap amunt, seria un arc catenari. Aquest arc té una característica molt especial que el fa diferent dels arcs que es van usar per fer catedrals: pot aguantar molt més pes que la resta. Un dels arquitectes que va usar-los més va ser Antoni Gaudí, i la forma de calcular com havien de ser els seus edificis amb aquest tipus d’arc era molt curiosa.

Un món sense llum

Aquell dia Marc tornava de l’escola desolat. El dia havia estat nefast: els professors es limitaven a explicar la lliçó sense cap vídeo que les acompanyés; les classes d’informàtica s’havien suspès; educació física l’havien fet al pati a pesar del fred, ja que dintre al gimnàs no s’hi veia; l’excursió a Port Aventura s’havia anul·lat ja que les instal·lacions estaven tancades definitivament perquè no podia funcionar amb tant poca llum. El món ja no era el mateix, ja no hi havia electricitat: acabaven de tancar la última central nuclear del país. Però encara hi havia un anhel d’esperança: aquell dia feia vent...

El motor desmodròmic

Un motor desmodròmic de combustió interna és un motor com qualsevol altre amb la diferència que en lloc de molles hi ha una palanca que obre i tanca les vàlvules.

Es veu que altes revolucions la molla no té temsp a recuperar-se i es perd potència. Amb el sistema de palanques això no passa. No és un motor molt popular, ja que tan sols la marca de motos Ducati les fabrica. 

Com que una imatge val més que 1000 paraules, els dos vídeos següents ho explica molt bé: el primer motor és el normal (fixeu-vos en les molles de les vàlvules), i el segon és el desmodròmic, sense molles.

Els dos documentals

Al sortir del cinema estava totalment trasbalsat. El documental "una veritat incòmoda" em va fer veure que estic fent malbé el planeta amb les emissions de CO2 del meu cotxe i dels aparells elèctrics de casa meva. No podia estar equivocat, un premi Oscar de Hollywood l’avalava, a més d’haver estat vicepresident d’Estats Units. Fins i tot, va estar a punt de ser president, però va perdre contra George Bush per molt poc. Si, definitivament, Al Gore tenia raó: el CO2 està escalfant el planeta i alguna cosa havia de fer. Però un dia les coses van canviar.

El “Niño” i la “Niña”

El “Niño” és el desplaçament d’una gran massa d’aigua calenta cap a les costes peruanes i equatorianes, escalfant molt l’aigua. La “Niña” és el fenomen invers, la retirada de l’aigua calenta d’aquestes costes, el que suposa un gran refredament de les mateixes aigües. Aquests fenòmens passen cada 2 o 5 anys, depèn, i el nom de “El niño” li ve perquè apareix prop de Nadal, i per a uns pescadors peruans va suposar com l’arribada de “el Niño Jesus”. Aquests fenòmens no tindrien més importància si no fora per la incidència global que tenen amb el clima.

Les neus perpètues del Kilimanjaro

El Kilimanjaro és una muntanya de 6.000 metres situada al cor de l’Àfrica, a Tanzània. És molt famosa per que al seu cim hi ha neu tot l’any, és per això que es coneixen com les neus perpètues del Kilimanjaro. Ara es veu que perilla aquesta perpetuïtat i els científics creuen que l’escalfament global està causant la seva desaparició al comprovar que cada cop n’hi menys. Però la causa d’aquesta recessió podria ser una altra: la desforestació de la muntanya.

Els 12 dies de Nadal d'Al Gore

Aquest vídeo és una paròdia d’una cançó popular de Nadal anomenada els 12 dies de Nadal. En aquest cas, el parodiat és Al Gore i el seu escalfament global. L’han fet una agrupació anomenada “Minessotans for Global Warming” on, amb to d’humor, pretenen conscienciar que el clima no es pot polititzar tal com està passant actualment. 

La traducció del text està a sota el vídeo.

on the firts day of global warming Al Gore gave to me: els primers díes de l’escalfament global, Al Gore em va donar

a fear mongering documentary:  un documental per sembrar el pànic 

2 melting ice caps:  la fusió del dos pols 

3 failed auto makers: caiguda de tres marques d’automòbils 

4 four dollar gas:  gasolina a quatre dòlars 

5 drownings polar bears: ofegaments de cinc ossos polars 

6 glaciers melting: la fusió de sis glaciars 

7 oceans rising: augment dels set oceans 

8 rivers flooding: inundacions de vuit rius 

9 hurricanes blowing:  nou huracans bufant 

10 droughts a happening:  pasant deu sequeres 

11 light bulb banning: la prohibició d'onze bombetes eléctriques 

12 new ways of taxing:  dotze nous impostos 

(extret de valdeperrillos)

El cable telegràfic transatlàntic

Des de que el codi Morse es va convertir en el llenguatge internacional de la telegrafia, la idea de comunicar Amèrica i Europa a través d'un cable submarí es va convertir en un objectiu prioritari.

L'any 1854 el financer nord-americà Cyrus Field, Samuel Morse i d'altres, van formar una companyia per promoure la idea d'un cable oceànic entre Terranova i Irlanda. Els governs nord-americà i britànic van proporcionar els vaixells, l'Agamemnon i el Niagara. El cable, amb aïllament i una coberta exterior de fils d'acer va ser fabricat a Londres i pesava una tona per milla. Dos mil cinc-centes milles del van ser carregades a parts iguals entre els dos vaixells, a causa que cap vaixell de l'època no era capaç d'acollir la longitud completa. Acompanyats per les fragates Leopard i Cyclops, els vaixells van arribar en la primera setmana d'agost al port irlandès de Valentia. Les operacions d'estesa del cable dutes a terme el 1857 van culminar sense èxit a causa que el cable va trencar a unes 300 milles de la costa irlandesa.

Un acudit meteorològic

La meteorologia és una ciència que intenta predir el temps que farà. Hi ha previsions d’un dia per l’altre i d’altres a un termini més llarg. Quan més llarg és aquest termini, més costa encertar, sobretot pel fet que hi ha moltes més variables que intervenen. Konrad Lorenz ha ho va intentar al seu moment, però no se’n va sortir: petites variacions feien variar molt les previsions. El va anomenar l’efecte papallona (veure article)

Hi ha moltes variables per predir el temps que farà, com els del següent acudit:

Butoh: la dansa que va sortir d'Hiroshima

El primer bombardeig nuclear el 1945 sobre objectius civils en la història de la humanitat a Hiroshima i Nagasaki, va implicar la rendició del Japó davant les forces aliades a la Segona Guerra Mundial. Amb el córrer del temps, les imatges d'alguns supervivents d'aquell holocaust nuclear, que caminaven desorientats, amb els seus cossos cremats i amb els globus oculars rebentats i penjant sobre les seves galtes van produir una reacció de fàstic i repulsió entre els japonesos. Així va néixer el Butoh o "la dansa cap a la foscor".

Kennedy i Greenpeace

El del discurs és John F. Kennedy, president nord-americà assassinat l’any 1963 a la ciutat de Dallas. El discurs parla sobre les conseqüències del canvi climàtic i que hem d’actuar per evitar l’escalfament del planeta. Però Kennedy mai va pronunciar aquestes paraules, forma part d’un muntatge fer per Greenpeace, una organització ecologista que està a favor de l’escalfament del planeta per culpa de l’home.

La quarta xemeneia del Titànic

Una de les quatre xemeneies del Titànic era de mentida. El transatlàntic tenia un motor de vapor mogut per grans calderes que desprenien els gasos per tres xemeneies. La quarta es va construir per fer el vaixell més impressionant.

Ginkgo biloba: el supervivent d'Hiroshima

La primavera del 1946 un arbre va rebrotar a Hiroshima, un any desprès de la caiguda d’una bomba atòmica que ho va deixar tot arrasat. Es tractava d’un Ginkgo biloba, un tipus d’arbre que ha esdevingut un símbol d’esperança al ser el primer senyal de vida vegetal desprès de la explosió nuclear.

La memòria dels oceans

Si vas a la platja te n’adonaràs que l’aigua està més calenta a les nou de la nit que a les dotze del migdia què és quan més calor fa. Això es deu a que l’aigua té més inèrcia tèrmica que l’aire, o sigui, li costa més escalfar-se, però també li costa més refredar-se. És el que es coneix com la memòria de l’aigua: si a les nou de la nit el mar està molt calent, vol dir que el dia ha estat molt calorós. Però al mar no només hi ha aigua, hi ha CO2 dissolt que el captura i allibera a l’atmosfera en funció de la seva temperatura.

Primavera Silenciosa

L’any 1962 un llibre va transvalsar la societat nord-americana: l’escriptora Rachel Carson escrivia “Primavera Silenciosa”. Denunciava l’abús de tractaments pesticides als camps Nord-americans amb conseqüències desastroses per al medi ambient i per a la salut de les persones. Va atacar a un dels pesticides amb més mal nom del món, el DDT, dient que provocava càncer. A conseqüència d’això, el govern Nord-americà va prohibir l’ús d’aquest insecticida. Però aquesta prohibició va anar molt més enllà i va ressuscitar un vell problema a països del Tercer Món on el DDT s’usava per combatre la malària.

Els vuit afortunats

Amb aquest nom es coneix a les vuit persones que van sobreviure a les dues bombes atòmiques llençades pels nord-americans a la Segona Guerra Mundial sobre el  Japó l’any 1945. Tots vuit es trobaven a les dues ciutats on van caure les bombes, Hiroshima i Nagasaki, els dies 6 i 9 d’agost d’aquell any.

El telèfon de Patxi

El telèfon el va inventar Antonio Meucci, i no Alexander Graham Bell com normalment se sol dir. La publicitat no se sap qui la va inventar, però els de la companyia de telefonia Euskaltel van crear un anunci molt bó per anunciar-se.

Quan Groenlàndia era verda

Es veu que Groenlàndia es desglaça, segons les darreres informacions. Aquest fenomen, però, no és nou. Aquest lloc ja va estar desglaçat no fa tant, uns 800 anys més o menys. De fet, el seu nom significa “Terra verda”, i va ser batejat així pels víkings.

Stradivarius i la Petita Edat de Gel

Científics holandesos han arribat a la conclusió que el so únic dels violins Stradivarius pot deures a la densitat de la fusta dels arbres amb què van ser fets, arbres que van créixer durant la Petita Edat de Gel.