El problema de Monty Hall

En un concurs, el concursant tria una porta entre tres, i el seu premi consisteix en el que es troba darrere. Una d'elles amaga un cotxe, mentre que a les altres dues hi ha una cabra. Llavors el presentador, que sap on és el cotxe, obre una de les portes que no has triat i mostra que darrere d'ella hi ha una cabra. El concursant ara té l'opció de canviar la porta  escollida. Ho ha de fer per tenir més probabilitats d'aconsseguir el cotxe, o no?

Aquest és el problema de Monty Hall, on molts matemàtics han estat discutint les probabilitats d'obtenir el cotxe canviant de porta o no. La majoria de matemàtics diuen que és el mateix, que les probabilitats són del 50% en cada porta.

Però una persona, Marilyn vos Savant, catalogada com la persona amb el quocient intelectual més alt del món, va dir que no, que tens més opcions d'obtenir el cotxe si canvies la porta que has triat inicialment. Marilyn va rebre molts correus de matemàtics acusant-la de donar una resposta errònia.

I tú, què en penses?

Si vols fer la prova, entra a la simulació i juga unes quantes vegades canviant de porta i no. Veuràs els resultats.

simulació

Un món sense mòbil

Us imagineu fer el que feu habitualment amb un mòbil, sense mòbil? Mireu aquest vídeo.

La tonteria de la Mars Climate Orbiter

L’any 1999 la Sonda espacial Mars Climate Orbiter de la NASA es va estavellar sobre la superfície de Mart degut a un problema absurd: l’aparell d’aproximació a Mart calculava la distància amb milles, mentre que els frens tenien les dades en metres.

Les sabates Massai

Un enginyer suís ha dissenyat unes sabates inspirades en la forma de caminar del poble Massai. la sola és corba, i t’obliga a caminar totalment recte, amb els beneficis que això comporta per l’esquena.

El botons de les camises

Les camises dels homes tenen els botons a la dreta, mentre que les bruses de les dones el tenen a l'esquerra. No és que sigui més o menys fàcil tenir-ho a un costat o a un altre, però l'explicació del perqè aquesta distinció ve de fa uns quants anys...

El misteri dels bastonets de cotó

La policia alemanya va estar dos anys darrera un misteri que no acabaven d’entendre: 39 assassinats que no tenien res a veure entre ells tenien mostres del mateix ADN. L’assassí en sèrie no apareixia de cap de les maneres, fins que finalment van trobar la pista: els bastonets de cotó.

Abu Simbel i la pressa d’Asuan

L’any 1971 es va inaugurar la presa s’Asuan a Egipte. Es una obra monumental construïda sobre el riu Nil, i es va fer per controlar les riuades que desolaven la part final del riu, sobretot a la desembocadura. Es van trobar molts problemes, però sobretot un: Abu Simbel.

Les escultures de Theo Jansen

Theo Jansen és un escultor cinètic. Es dedica a fer estructures que es mouen amb el vent. Son mecanismes molt complexes fabricats amb materials lleugers que es poden moure gràcies a unes pales mogudes pel vent. Aquest vídeo ho ensenya molt bé. 

Un rellotge amb radians

Aquest rellotje està amb radians. Les 3.00 serien 90º, les 6.00 serien 180º, i les 12.00, 360º. Si no recordes ben bé la relació entre els graus i els radians, aquest rellotge et pot ajudar

Els dotze raïms de cap d’any

L’any 1909 una gran collita de raïm a Alacant va crear un gran excedent. Com que no sabien què fer amb ell, se’ls va ocórrer crear una campanya on deien que menjar dotze grans de raïm la nit de cap d’any coincidint amb les campanades de mitjanit donava sort. L’èxit de la campanya va ser tant gran que s’ha mantingut fins al nostres dies.

Tan si comenceu l’any menjant raïm o no, que tingueu un feliç 2009.

La trampa 22: no tens sortida

Imagina que un dia no fas un examen perquè aquell dia no has estudiat i falsifiques un certificat mèdic per fer-lo un altre dia. El reglament del centre solament et permet fer l’examen en aquestes circumstàncies, de baixa mèdica, però també diu que si el certificat mèdic és fals, t’expulsaran una setmana. Estàs atrapat: tant si dius la veritat com si presentes el certificat fals sortiràs perdent: has caigut a la trampa 22.

Un acudit meteorològic

La meteorologia és una ciència que intenta predir el temps que farà. Hi ha previsions d’un dia per l’altre i d’altres a un termini més llarg. Quan més llarg és aquest termini, més costa encertar, sobretot pel fet que hi ha moltes més variables que intervenen. Konrad Lorenz ha ho va intentar al seu moment, però no se’n va sortir: petites variacions feien variar molt les previsions. El va anomenar l’efecte papallona (veure article)

Hi ha moltes variables per predir el temps que farà, com els del següent acudit:

Butoh: la dansa que va sortir d'Hiroshima

El primer bombardeig nuclear el 1945 sobre objectius civils en la història de la humanitat a Hiroshima i Nagasaki, va implicar la rendició del Japó davant les forces aliades a la Segona Guerra Mundial. Amb el córrer del temps, les imatges d'alguns supervivents d'aquell holocaust nuclear, que caminaven desorientats, amb els seus cossos cremats i amb els globus oculars rebentats i penjant sobre les seves galtes van produir una reacció de fàstic i repulsió entre els japonesos. Així va néixer el Butoh o "la dansa cap a la foscor".

Fleming, Churchill i TV3

FLEMING   -    CHURCHILL

TV3 ha llençat una campanya per la Marató d’aquest any sobre “sempre reps més del que dónes” on en un curtmetratge s’explica que el pare d’Alexander Fleming va salvar de morir ofegat a Winston Churchil quan era jove. Com a recompensa, el pare de Churchil va pagar els estudis a Alexander que va esdevenir el descobridor de la penicilina. Anys més tard, Winston Churchil va caure malalt i, curiosament, la penicilina de Fleming va salvar de nou al primer ministre britànic. Però aquesta història podria ser falsa, ja que a cap de les biografies tant de Fleming com de Churchil surt aquesta anècdota.

La quarta xemeneia del Titànic

Una de les quatre xemeneies del Titànic era de mentida. El transatlàntic tenia un motor de vapor mogut per grans calderes que desprenien els gasos per tres xemeneies. La quarta es va construir per fer el vaixell més impressionant.

IgNobel 2008

Els premis Ig Nobel són una paròdia dels premis Nobel que es donen en les mateixes dates que els premis originals, aproximadament en el mes d’octubre. Estan organitzats per la revista d’humor científica Annals of Improbable Research (AIR). La gal·la de lliurament es realitza a la Universitat de Harvard. Les investigacions premiades són reals malgrat no ho semblin degut a l’absurd que poden arribar a ser.

Un fraud probabilístic

Imagina que un dia reps una carta d’un expert que t’informa que les accions que tens a borsa d’una companyia baixaran i millor que les venguis ara. Decideixes fer-li cas i, efectivament, una setmana desprès de vendre les accions, baixen, estalviant-te 2000 €. Al cap d’una setmana, reps una segona carta del mateix expert informant-te que aquest cop les accions pujaran, i que és bon moment per comprar ara. Li tornes a fer cas i esperes: la torna a encertar, has guanyat 2000 € més. Al cap una setmana reps una tercera carta amb una altra predicció que també l’encerta. Una quarta, una cinquena, sempre encertant què faran les accions d’aquella companyia. I a la sisena carta que reps et diu que si vols una nova predicció, li tens que pagar 500 €. Què faries?

L'home, la Lluna i el plató

El 16 de juliol de 1969 l’home arribava a la Lluna. Milions de persones a tot el món estaven davant el televisor pendents de Neil Armstrong baixant de la nau Apol·lo 11 per posar el peu sobre la Lluna. Al menys això és el que ens han explicat. Hi ha gent que creu que tot va ser un muntatge, que l’home no hi va arribar i que les imatges que es veien per televisió eren d’un plató. Però hi ha una altra teoria que està entre mig de totes dues creences i que explica què és que realment va passar: que l’home va arribar a la Lluna i que les imatges de la televisió eren d’un plató.

L'Efecte Shepard

Escolta el següent vídeo. Quan hagis acabat, torna’l a escoltar. Fes-ho unes quantes vegades més. Quan te’n cansis, continua llegint.

No es tracta de cap truc, és el mateix vídeo i les notes que escoltes sempre són les mateixes: has sofert l’efecte Shepard.

La moneda de Von Newman

Una moneda té dues cares amb la mateixa sort que surti una de les dues quan es llença a l'aire. Tenen el que es diu un 50% de probabilitat, el que significa que si la tires 10 vegades, poden sortir cinc cares i cinc creus, però que no té perquè ser així, ningú ho sap, però aquesta possibilitat existeix a parts iguals. Però, que passa si la modena està trucada i la probabilitat que surti cara és del 80%? Un matemàtic anomenat John Von Newman va trobar la solució: llençar-la dues vegades.