El perill del mercuri

Un estudi recent diu que la contaminació de mercuri a la població espanyola és sis vegades superior a la mitjana. La principal causa és pel consum de peix blau, sobretot tonyina blava i peix emperador, dues espècies amb un alt contingut de mercuri.
El mercuri és un metall pesant que es va acumulant al llarg de la cadena tròfica i que en proporcions elevades és perjudicial. El ministeri de sanitat va prohibir l'any 2011 el consum de peix blau a les embarassades i als menors de 3 any per les possibles malformacions que poden arribar a produir.

Font: el mercuri a la població espanyola

El grafè, el material del futur

Imagina't una làmina de plàstic molt fina formada per una xarxa hexagonal de molècules de carboni. Aquesta estructura s'anomena grafè, i està destinada a revolucionar el món de la tecnologia en un futur molt proper: gran poder fotovoltaic, gran conductor de l'electricitat, gran flexibilitat, i d'altres grans propietats el fan molt atractiu per millorar molts aparells. De moment, el que es podria fer amb ells és:

• Plaques fotovoltaiques amb un gran rendiment
• Bateries d'aparells mòbils que es carreguen amb la llum solar
• Flaixos de càmares amb la potència suficient per fer fotos d'espais totalment foscos.

I això només és el començament, cada dia que passa li troben noves propietats i aplicacions. El següent vídeo explica què es podria fer amb aquest material.

L'arc Catenari de Gaudí

Si aguantes una cadena per les dues puntes veuràs que forma una corba. Si aquesta corba en lloc de mirar cap avall mirés cap amunt, seria un arc catenari. Aquest arc té una característica molt especial que el fa diferent dels arcs que es van usar per fer catedrals: pot aguantar molt més pes que la resta. Un dels arquitectes que va usar-los més va ser Antoni Gaudí, i la forma de calcular com havien de ser els seus edificis amb aquest tipus d’arc era molt curiosa.

Les escultures de Theo Jansen

Theo Jansen és un escultor cinètic. Es dedica a fer estructures que es mouen amb el vent. Son mecanismes molt complexes fabricats amb materials lleugers que es poden moure gràcies a unes pales mogudes pel vent. Aquest vídeo ho ensenya molt bé. 

L'ascensor de 36 Km de llarg

Volen construir un ascensor entre una plataforma situada a l’oceà i una estació espacial situada a 36 Km d’altura. Aquesta idea preten abaratir el preu de transportar coses a les estacions espacials, ja que amb el sistema dels transbordadors surt massa car. Consistirà amb un cable fet d’un material anomenat nanotub de carboni per on circularà una plataforma moguda per corrents electromagnètics.

Stradivarius i la Petita Edat de Gel

Científics holandesos han arribat a la conclusió que el so únic dels violins Stradivarius pot deures a la densitat de la fusta dels arbres amb què van ser fets, arbres que van créixer durant la Petita Edat de Gel.

L'edifici dels pilars centrals

A Nova York van construir un gratacels a sobre d’una petita església. Degut a la situació d’aquest edifici, la Torre Citicorp, significava que els pilars de la torre haurien de ser ubicats al mig de cada una dels seus costats i no a les cantonades de l'edifici, situació que constituiria una gesta d'enginyeria sense precedents. Però algú se’n va adonar que aquella estructura tenia problemes...

Origamis siderals

La competició al pati de l’escola era molt renyida. Ignasi i Roger estaven disputant la final de “a veure quin avió de paper vola més estona per l’aire”. Les normes eren clares: full din A4, blanc, de 80 grams i sense cap tipus de tractament exterior. Tots dos van arribar a la final amb dos avions molt espectaculars. El primer en llençar va ser Ignasi: 40 segons. Va arribar el torn de Roger: 50 segons.

-         He guanyat! – va dir Roger.

-         Crec que has fet trampa – va dir Ignasi – el teu avió pesa menys.

-         Això no és veritat. El que passa és que no saps perdre.

Mentre tots es van engrascar en aquesta discusió, Simó mirava al cel pensant en que seria una passada llençar avions de paper des d'un satèl.lit per veure si arribarien a tocar a terra... però el que no sabia Simó era que algú ja hi havia pensat i ho volia dur a terme...

Polietilentereftarat

Un home entra a una farmàcia i li diu al dependent:

-         Posi’m una capsa d’àcid acetilsalicílic.

-         Voldrà dir una capsa d’aspirines.

-         Això, d’aspirines. És que no me’n recordo mai del nom...

Els noms científics de les medecines soles ser molt llargs, pel que és habitual que se’ls hi posi noms més fàcils de recordar o es busquen abreviatures. Amb els plàstics passa exactament el mateix.

El terrorista mediambiental més gran del món

Un dels personatges més desafortunats que ha donat la humanitat ha estat Thomas Middley. Aquests enginyer va descobrir dues aplicacions que han estat nefastes per la humanitat: el plom de les gasolines i els CFC. És cert també que la ignorància de les conseqüències d’aquests dos productes eren desconegudes per complert en aquella època.

El plom de Beethoven

El compositor alemany Ludwig van Beethoven va morir per una intoxicació per plom segon ha determinat un estudi recent. Es veu que un metge va tractar al músic d’una pulmonia amb unes sals amb plom molt habituals a l’època i que donaven bons resultats. Però degut a uns efectes secundaris, li van haver de fer unes puncions al ventre amb sabó de plom, que a més de rentar impedien la entrada de bactèries. L’ús del plom a una època on no hi havia antibiòtics era considerada bona idea, però resulta que Beethoven tenia un cirrosi hepàtica i l’acció del plom amb aquesta malaltia el va fer empitjorar de manera irreversible.