El grafè, el material del futur

Imagina't una làmina de plàstic molt fina formada per una xarxa hexagonal de molècules de carboni. Aquesta estructura s'anomena grafè, i està destinada a revolucionar el món de la tecnologia en un futur molt proper: gran poder fotovoltaic, gran conductor de l'electricitat, gran flexibilitat, i d'altres grans propietats el fan molt atractiu per millorar molts aparells. De moment, el que es podria fer amb ells és:

• Plaques fotovoltaiques amb un gran rendiment
• Bateries d'aparells mòbils que es carreguen amb la llum solar
• Flaixos de càmares amb la potència suficient per fer fotos d'espais totalment foscos.

I això només és el començament, cada dia que passa li troben noves propietats i aplicacions. El següent vídeo explica què es podria fer amb aquest material.

L'ascensor de 36 Km de llarg

Volen construir un ascensor entre una plataforma situada a l’oceà i una estació espacial situada a 36 Km d’altura. Aquesta idea preten abaratir el preu de transportar coses a les estacions espacials, ja que amb el sistema dels transbordadors surt massa car. Consistirà amb un cable fet d’un material anomenat nanotub de carboni per on circularà una plataforma moguda per corrents electromagnètics.

HIPER, NIF, ITER.. Fusió Nuclear

La fusió nuclear és unir dos àtoms per fer-ne un de més gran, obtenint energia. Científics britànics estudien construir un laboratori de fusió nuclear a Oxfordshire per recrear les temperatures i pressions que es donen en l'interior del sol. L’objectiu és construir el làser més potent del món i emprar-lo per fer esclatar petites boles de combustible d’hidrogen i d’aquesta manera generar energia. Segons els investigadors, aquest procés podria ser una solució a la crisi energètica del món, oferint una font d’energia segura i lliure d’emissions de carboni, i minimitzant la producció de residus radioactius. Aquest programa s’anomena HiPER i es situarà al Regne Unit al capdavant de la investigació en fusió nuclear.

Superconductors: transport sense fregament

El professor va treure de la capsa un recipient negre tancat. A sobre la taula, hi havia un bol amb dos materials cilíndrics també negres, un dels quals descansava sobre l’altre, estaven apilats. Els alumnes de la classe no sabien què faria el professor, només ells hi va dir que veurien una cosa espectacular. El mestre va obrir el recipient i va sortir un fum blanc de dintre. El va apropar al bol on hi havia els dos materials i va abocar el seu contingut, un líquid transparent que anava soltant fum a mesura que el bol s’omplia .El bol es va acabar d’omplir d’aquest líquid i una boira blanca l’envoltava com passa a la ciutat de Móra un dia d’hivern. De sobte, la peça negra que estava a sobre va cobrar vida i va començar a levitar a sobre de l’altra com si una força invisible l’empenyés cap amunt. I allí es va quedar suspesa... a uns pocs centímetres de l’altra, levitant mentre aquella boira l’envoltava... s’havia format un superconductor.

El túnel transatlàntic

La classe de primer de batxillerat estava de viatge final de curs a París. Venien de Roma, i tenien previst anar a l’Òpera a veure Turandot de Puccini. A molts d’ells no els agradava la idea, preferien un concert de “DJ Peres”. Però hi havia un problema que no acabaven d’entendre: les entrades eren del teatre Metropolitan de Nova York, i això estava bastant lluny de París i feia falta només una hora per al començament.

- Tranquils- va dir el professor.- arribarem a temps

- Però com?- va contestar un del batxillerat científic- . És impossible, això està a l’altra punta de món.

- Això ja us ho expliquem nosaltres, que sabem de què va – va dir Jaume -. Anirem amb el tren que creua el túnel transatlàntic. Amb una hora arribarem a Nova York.

- Efectivament, - va dir el professor-. No us en lliurareu de Turandot...

MAGLEV: un tren que levita

Els trens de levitació magnética MAGLEV (MAGnetic LEVitation en anglès) són un tipus de trens que no toquen a terra gràcies a uns potents imans que el mantenen en suspensió. Al no haver fregament, aquests trens poden aprofitar més l’energia per fer-los moure.

Piles de combustible

Les piles de combustible s'estan convertint en una de les alternatives més serioses per substituir als cotxes de gasolina i de gasoli. Una de les seves grans avantatges és que el que surt pel tub d'escapament és vapor d'aigua. Com és possible? 

Un sol en miniatura: la fusió nuclear

Actualment, les energies més rendibles en quant a obtenció d’electricitat són les tèrmiques i les nuclears. Les anomenades energies alternatives (hidràulica, eòlica, solar) són poc eficients i mont intermitents, ja que depenen de les condicions climatològiques per poder funcionar. Hi ha una alternativa on s’han abocat moltes esperances que és la fusió nuclear, que, a diferencia de les nuclears que actualment funcionen, no generen residus radioactius. És el que passa al sol: la escalfor que ens arriba són per la fusió. Serà com tenir un petit sol en miniatura a la Terra.

Witricitat, electricitat sense fils

Investigadors de l'Institut Tecnològic de Massachusetts van aconseguir enviar electricitat a través de l’aire des d’una font d’energia fins a una bombeta de llum situada a dos metres de distància sense cap fil elèctric. Es coneix amb el nom de "Witricitat", perquè "wi" és l’abreujament de "sense fil" en anglès.

El gran donut català: el Sincrotró

A Catalunya es construirà un Sincrotró l’any 2008, concretament a Cerdanyola del Vallès. Un sincrotró és un accelerador de partícules subatòmiques en forma de toroid (més conegut com a donut), com si es tractés d’un circuit de Formula 1 amb cotxes molt petits. Aquest aparell serveix per fer investigacions gràcies a la gran energia que desprenen aquestes partícules al ser accelerades. El d'aquí té un perímentre de 250 metres.