Garoña

Garoña és una central nuclear situada a la província de Burgos. Fa 38 anys que funciona i s’hauria de tancar pels anys que fa que va, però els seus responsables han demanat de fer-la funcionar 10 anys més. El Consell de Seguretat Nuclear (CSN) li ha donat el vistiplau al veure que encara és segura, i que 10 anys més els pot aguantar sense riscos. Però la decisió no depèn d’aquest organisme, a diferència dels Estats Units on els informes de Consell de Seguretat Nuclear si compta. La té el Govern de Zapatero, i ara mateix es troba entra l’espasa i la paret.

Garoña és la segona central més vella d’Espanya darrera de la

Tocant al vent

Aquesta escena pertany a la pel·lícula "Tocant al vent". La trama va sobre un poble anglès on degut a la crisi del carbó dels anys 80, molts treballadors van d’anar a l’atur al tancar la mina on treballaven. Uns quans d’aquests treballadors formaven part d’una banda de música que, degut a aquesta crisi, es veu també afectada. Els conflictes surten quan uns treballadors accepten els plans de reestructuració de l’empresa i d’altres no, i a més a més, hi ha la banda pel mig que necessita diners per anar a poder tocar.És una comèdia dramàtica britànica amb molt bons actors. És molt recomanable. Un dels actors que surten, molt jove, és Ewan Mcgregor, el que va fer el musical Moulin Rouge.

Un món sense llum

Aquell dia Marc tornava de l’escola desolat. El dia havia estat nefast: els professors es limitaven a explicar la lliçó sense cap vídeo que les acompanyés; les classes d’informàtica s’havien suspès; educació física l’havien fet al pati a pesar del fred, ja que dintre al gimnàs no s’hi veia; l’excursió a Port Aventura s’havia anul·lat ja que les instal·lacions estaven tancades definitivament perquè no podia funcionar amb tant poca llum. El món ja no era el mateix, ja no hi havia electricitat: acabaven de tancar la última central nuclear del país. Però encara hi havia un anhel d’esperança: aquell dia feia vent...

El desafortunat destí de Nagasaki

El dia 9 d’agost de 1945 un avió bombarder B-29 nord-americà es dirigia a la ciutat japonesa de Kokura per llençar una bomba nuclear. Tres dies abans en va caure una sobre Hiroshima, i Kokura era la segona cuitat que havia de ser bombardejada. Però aquell dia estava núvol sobre Kokura, i el pilot va donar voltes al seu voltant a veure si millorava el temps. Al veure que els núvols no marxaven, es va dirigir a la ciutat que tenien com alternativa: Nagasaki. Aquell dia els seus habitants van veure dos sols: el de l’astre que els il·luminava i el provocat per la bomba que els hi va caure a sobre.

El gran error de Heisenberg

Werner Heisenberg va ser el director del programa Alemany per obtenir una bomba atòmica a la Segona Guerra mundial. Una de les decisions que va haver de prendre va ser la d’elegir el moderador de la bomba, el producte que frena els neutrons per a que puguin impactar sobre el nuclis d’urani amb més facilitat. Heisenberg dubtava entre dos productes: l’aigua pesada i el grafit. Una mala interpretació dels resultats dels experiments fets amb el grafit, el va desestimar com a moderador. Finalment, es va decidir per l’aigua pesada, i aquest va ser el seu gran error.

Arquitectura dinàmica

Un arquitecte italià ha projectat tres gratacels giratoris. Al vídeo t'ensenya com seran:

Una de les avantatges és l'aprofitament de l'energia eòlia al instal.lar aerogeneradors entre planta i planta, de manera que el vent s'aprofitarà per generar part de la electrictat del propi edifici. Dubai, Nova York i Moscou seran les tres ciutats que podran gaudir d'aquest espectacle giratori.

Ginkgo biloba: el supervivent d'Hiroshima

La primavera del 1946 un arbre va rebrotar a Hiroshima, un any desprès de la caiguda d’una bomba atòmica que ho va deixar tot arrasat. Es tractava d’un Ginkgo biloba, un tipus d’arbre que ha esdevingut un símbol d’esperança al ser el primer senyal de vida vegetal desprès de la explosió nuclear.

Els vuit afortunats

Amb aquest nom es coneix a les vuit persones que van sobreviure a les dues bombes atòmiques llençades pels nord-americans a la Segona Guerra Mundial sobre el  Japó l’any 1945. Tots vuit es trobaven a les dues ciutats on van caure les bombes, Hiroshima i Nagasaki, els dies 6 i 9 d’agost d’aquell any.

Espanya 7 – França 59

Aquest és el nombre de centrals nuclears en funcionament a cada país. La diferència és tant gran perquè els francesos han apostat per les nuclears mentre que els espanyols ho volen fer per les energies alternatives. Dues de les propostes de l’actual govern espanyol són el tancament de les centrals nuclears i l’increment considerable de cotxes elèctrics. Malgrat ser dues mesures molt raonables, no deixen de ser contradictòries.

HIPER, NIF, ITER.. Fusió Nuclear

La fusió nuclear és unir dos àtoms per fer-ne un de més gran, obtenint energia. Científics britànics estudien construir un laboratori de fusió nuclear a Oxfordshire per recrear les temperatures i pressions que es donen en l'interior del sol. L’objectiu és construir el làser més potent del món i emprar-lo per fer esclatar petites boles de combustible d’hidrogen i d’aquesta manera generar energia. Segons els investigadors, aquest procés podria ser una solució a la crisi energètica del món, oferint una font d’energia segura i lliure d’emissions de carboni, i minimitzant la producció de residus radioactius. Aquest programa s’anomena HiPER i es situarà al Regne Unit al capdavant de la investigació en fusió nuclear.

L'anècdota de l’edifici i el baròmetre

Un gran físic anomenat Ernest Rutherford, que va ser premi Nobel de química l’any 1908, explicava la següent anècdota:

Fa algun temps, vaig rebre la trucada d’un col·lega. Estava a punt de posar un zero a un estudiant per la resposta que havia donat en un problema de física, malgrat que aquest afirmava que la seva resposta era correcta. Professors i estudiants van acordar demanar arbitratge d’algú imparcial i vaig ser elegit jo. Vaig llegir la pregunta de l’examen: “Demostri com és possible determinar l’altura d’un edifici amb l’ajuda d’un baròmetre”.

Les Centrals Nuclears de Tori

El tren es dirigia a Florència amb la classe de batxillerat. l’Albert estava llegint  “Il Corriere della sera”. L’Albert no sabia italià, però al assemblar-se al català, anava entenent la majoria de coses. De sobte, es va espantar al llegir una notícia.

- Mireu que posa aquí!  “La ciutat de Turí s’ha fissionat al entrant-hi molta radiació elèctrica!!!”

L’Àlex, que sí sabia parlar italià, el va corregir de seguida:

- T’equivoques. Aquí posa: “La utilització del tori pot fissionar urani per generar calor i electricitat”

La Central de Cicle Combinat de Vandellòs

A Vandellòs hi ha una central que no és nuclear. És la Central de Cicle Combinat Plana del Vent. Està situada a l’altra banda de la carretera nacional on són les nuclears, i es veu fàcilment perquè hi ha dues grans xemeneies que la presideixen. El passat 23 d’abril els alumnes de 1r de batxillerat del científic-tecnològic la van visitar.

La presa de les tres Gorges

Inundar 13 ciutats, 140 pobles i 1352 petites vil·les; més d’un milió de pagesos evacuats. Aquesta és la idea de la construcció de la presa més gran del món: la de les tres gorges al riu Yangtzé a la xina, el tercer riu més llarg del món darrera el Nil i l’Amazones. S’ha creat un llac de més de 600 Km de llarg, com la distància entre Barcelona i Madrid. Per construir-lo, han hagut de morir més de 100 obrers.

l'IPCC, les nuclears, el carbó i el CO2

l'IPCC és un grup de persones que està investigant la relació entre l'escalfament global del planeta i el CO2. Aquest grup, creat per la ONU, va tenir un origen més aviat fruit de l'aprofitament de dos successos que van succeir gairebé al mateix temps...

Aerogeneradors: molins d'electricitat

L’autocar va sortir puntual de l’institut en direcció al coll de la Teixeta, on anirien a visitar un parc eòlic. Els de batxillerat estaven més pendents de les vacances que d’altra cosa, però aquella sortida ja els anava bé, tot sigui sortir de l’institut.

-Estarem tot el dia, no?- va preguntar l’Ignasi.

-Només pel matí, a la tarda tornem a l’institut- va contestar el professor.

- Au, va! No hi ha dret- va protestar l’Àlex.

- És que tampoc dóna per més, el parc eòlic està prop i la visita dura 2 hores.

- Podríem anar a Port Aventura a veure els mecanismes de transmissió del Dragon Khan- va suggerir Simó.

Finalment van arribar al parc i van contemplar majestuosos els aerogeneradors. Però hi havia una cosa que no entenien: estaven tots aturats a pesar que feia molt de vent.

- Això és per que si en fa massa es podrien espatllar.- va explicar el monitor de la visita

- Doncs aquell d’allà està girant molt ràpid- va informar l’Albert.

Al girar-se tots, van contemplar com un dels aerogeneradors girava molt de pressa fins que...

Els canaris del grisú

La mina estava molt fosca, i Bart es va quedar atrapat dintre un pou. Quan es van assaventar, tot el poble es va posar a cavar un altre pou al costat per poder treure’l sa i estalvi. De sobte, el canari que havien baixat es va morir. Tots van pujar corrents esporuguits a la superfície.

- El canari ha mort de vell.- va dir el doctor.

- Tot-hom al pou!!- va dir WIlly.-a seguir cavant!! 

Aquesta història va passar a un capítol de la sèrie els Simpsons: volent fer una broma, Bart es queda atrapat dintre un pou i no pot sortir. Però, què feia un canari dintre un pou?

L'aigua pesada dels nazis

Era un fred matí de febrer de 1944. El ferri estava creuant el llac Tinnsjo a Noruega amb la seva valuosa càrrega. Ningú esperava que passés res, ja que els alemanys ho tenien tot controlat i el transport es feia sota estrictes mesures de seguretat. Però va passar: a les 10:45, quan estaven a 400 metres de la costa, les bombes que ningú sabia que estaven col·locades van esclatar i van enfonsar el Ferri.

Piles de combustible

Les piles de combustible s'estan convertint en una de les alternatives més serioses per substituir als cotxes de gasolina i de gasoli. Una de les seves grans avantatges és que el que surt pel tub d'escapament és vapor d'aigua. Com és possible? 

Un sol en miniatura: la fusió nuclear

Actualment, les energies més rendibles en quant a obtenció d’electricitat són les tèrmiques i les nuclears. Les anomenades energies alternatives (hidràulica, eòlica, solar) són poc eficients i mont intermitents, ja que depenen de les condicions climatològiques per poder funcionar. Hi ha una alternativa on s’han abocat moltes esperances que és la fusió nuclear, que, a diferencia de les nuclears que actualment funcionen, no generen residus radioactius. És el que passa al sol: la escalfor que ens arriba són per la fusió. Serà com tenir un petit sol en miniatura a la Terra.