Al meu país fa molta calor

El meu nom és Oskar i tinc 14 anys. Al meu país fa molta calor. Al poble on visc els camps estan secs perquè no plou. La gent passa gana. He sentit que el canvi climàtic empitjorarà les coses, ja que diuen que farà més calor. Però tinc l’esperança de que ho volen frenar, espero que ho puguin fer.

Garoña

Garoña és una central nuclear situada a la província de Burgos. Fa 38 anys que funciona i s’hauria de tancar pels anys que fa que va, però els seus responsables han demanat de fer-la funcionar 10 anys més. El Consell de Seguretat Nuclear (CSN) li ha donat el vistiplau al veure que encara és segura, i que 10 anys més els pot aguantar sense riscos. Però la decisió no depèn d’aquest organisme, a diferència dels Estats Units on els informes de Consell de Seguretat Nuclear si compta. La té el Govern de Zapatero, i ara mateix es troba entra l’espasa i la paret.

Garoña és la segona central més vella d’Espanya darrera de la

Sí, però què subratllem?

Un dia a la classe vaig explicar com anava un motor de vapor. Amb l'ajut d'un bonic video projectat a una pantalla, em va semblar que ho havien entès. Acte seguit vam tornar al llibre de text i vam llegir com anava aquell motor que havien vist i jo els havia explicat. Un cop llegit, els hi vaig preguntar si ho havien entès. La resposat va ser unànime per part de tota la classe: sí, però què subratllem?

La pregunta de cada dia

Perquè cada dia em pregunten el mateix, perquè cada dia els hi responc amb la mateixa resposta, perquè cada dia decideixen que definitivament allò no els servirà per a res, perquè els hi contestes que no ho saben, que potser més tard els hi farà falta....

Els dos documentals

Al sortir del cinema estava totalment trasbalsat. El documental "una veritat incòmoda" em va fer veure que estic fent malbé el planeta amb les emissions de CO2 del meu cotxe i dels aparells elèctrics de casa meva. No podia estar equivocat, un premi Oscar de Hollywood l’avalava, a més d’haver estat vicepresident d’Estats Units. Fins i tot, va estar a punt de ser president, però va perdre contra George Bush per molt poc. Si, definitivament, Al Gore tenia raó: el CO2 està escalfant el planeta i alguna cosa havia de fer. Però un dia les coses van canviar.

Fa cent anys…

Fa cent anys, l’home va aprendre a volar... fins que varem acabar per dominar els cels.

Fa cent anys, l’home va saber com generar electricitat... fins que varem acabar per il·luminar les nostres ciutats.

Fa cent anys, l’home va saber com fer fotografies... fins que varem dominar l’art de fer pel•lícules.

Fa cent anys, l’home va aprendre com parlar a distància... fins que varem dominar el telèfon mòbil i Internet.

Fa cent anys, les fàbriques cremaven CO2 sense mesura... fins que hem acabat per controlar les emissions per por a escalfar el planeta...

Si l'home hagués prohibit el foc...

Res feia pensar que la humanitat tindria la capacitat de modificar el món. Dominar el foc va ser la primera de les grans fites tecnològiques de la humanitat i, sense pensar-s’ho, van començar a modificar el medi ambient. Les cavernes van deixar de ser fosques, però molts morien a causa del fum acumulat dintre. Per evitar aquestes morts, podien haver deixat de fer foc i el problema estava resolt, però no ho van fer, i les conseqüències van derivar en una canvi molt important a les seves vides.

Primavera Silenciosa

L’any 1962 un llibre va transvalsar la societat nord-americana: l’escriptora Rachel Carson escrivia “Primavera Silenciosa”. Denunciava l’abús de tractaments pesticides als camps Nord-americans amb conseqüències desastroses per al medi ambient i per a la salut de les persones. Va atacar a un dels pesticides amb més mal nom del món, el DDT, dient que provocava càncer. A conseqüència d’això, el govern Nord-americà va prohibir l’ús d’aquest insecticida. Però aquesta prohibició va anar molt més enllà i va ressuscitar un vell problema a països del Tercer Món on el DDT s’usava per combatre la malària.

L'home de negre

Són les nou del matí. A la classe de Mecànica estàs parlant d’energia nuclear. Els alumnes et diuen que és molt dolenta, que provoca mutacions, deformacions, malformacions. Tu no dius res, només escoltes. L’endemà els hi portes un article científic que diu que l'accident nuclear de Txenòbil no va ser tan greu com diuen, els informes sobre aquell succés que va passar fa molts anys i que, segons aquell article, està magnificat. Ells no s’ho creuen, i es neguen a escoltar-te. En ple debat, sona el timbre.

Ens van dir...

Ens van dir que la terra era plana… fins que ens van demostrar que era rodona.

Ens van dir que el Sol girava al voltant de la Terra... fins que ens van demostrar el contrari.

Ens van dir que l’home no podia volar... fins que van inventar els avions.

Ens van dir que l’home era creació de Deu... fins que es va demostrar que venia del mono.

Ens van dir que el temps sempre durava el mateix... fins que es va demostrar que el temps és relatiu, que et va més a poc a poc a mesura que corres més.