Primavera Silenciosa

L’any 1962 un llibre va transvalsar la societat nord-americana: l’escriptora Rachel Carson escrivia “Primavera Silenciosa”. Denunciava l’abús de tractaments pesticides als camps Nord-americans amb conseqüències desastroses per al medi ambient i per a la salut de les persones. Va atacar a un dels pesticides amb més mal nom del món, el DDT, dient que provocava càncer. A conseqüència d’això, el govern Nord-americà va prohibir l’ús d’aquest insecticida. Però aquesta prohibició va anar molt més enllà i va ressuscitar un vell problema a països del Tercer Món on el DDT s’usava per combatre la malària.

La importància de les comes

S’explica que al rei Carles V li va arribar una sentencia que deia: «Perdón imposible, que cumpla su condena». El rei, que aquell dia estava magnànim, va decidir canviar la coma de lloc: «Perdón, imposible que cumpla su condena». El presoner se’n va lliurar sense qui ningú se n’adonés. Als espinacs els hi va passar alguna cosa semblant: una coma els va fer molt forts...

L’origen de les tapes

La colla de primer de Batxillerat rondava per Roma sense cap rumb fix. Els professors els havien donat festa i ja començaven a tenir una mica de gana.

- Tinc una gana que em moro.- va dir Simó.

- Podríem anar a fer quatre tapes a un bar- va suggerir Roger

Es van dirigir al primer bar que van trobar. Àlex, com que sabia italià, va demanar per tots ells.

- Posi’ns una tapa de calamars, quatre de patates braves, cinc de croquetes, tres de pernil salat i unes quantes Coca-coles de litre. 

- Disculpi- va dir el cambrer.- una què de calamars...?

- Tapa, una tapa. És que no sap què és una tapa de menjar?

- Això no sé què és, jove. L’única tapa que conec és la del lavabo...

La pastanaga dels pilots de la RAF

El mercat estava ple de gent. Paco, Jaume i Xavi estaven comprant per al sopar de la colla d’aquella nit. Celebraven... bé, això és igual, la qüestió és fer un sopar, què més dóna. Teníen el cistell ple: pizzes, coca-coles,  xocolatines, i altres aliments igual de nutritius. Xavi es va aturar devant de la parada de verdures i va agafar pastanagues.

-          On vas amb això?- va dir Jaume.

-          La pastanaga és bona per a la vista. Podrem veure millor aquesta nit a la Kahlua.

-          Va! No diguis bestieses! Des de quan les pastanagues fan veure millor?

-          Has vist mai un conill amb ulleres...?