Al meu país fa molta calor

El meu nom és Oskar i tinc 14 anys. Al meu país fa molta calor. Al poble on visc els camps estan secs perquè no plou. La gent passa gana. He sentit que el canvi climàtic empitjorarà les coses, ja que diuen que farà més calor. Però tinc l’esperança de que ho volen frenar, espero que ho puguin fer.

Diuen que la temperatura podria pujar com a mínim 2 graus en 100 anys. Si ho frenen, no pujarà més del que diuen, i això farà que no ho passem tant malament com ho estem passant ara. Ara, que ben pensat, dos graus més ja no deuen venir d’aquí: crec que deu ser igual estar a 40 que a 42 graus a l’ombra. Sequera ja en tenim, o sigui que tampoc ens be d’aquí.

Diuen que els oceans pujaran mig metre en 100 anys. A nosaltres ens és ben igual, el nostre país està 800 metres per sobre el nivell del mar, o sigui, que tampoc ens afectarà. Diuen que es gastaran molts diners en intentar frenar la emissió dels gasos aquests que escalfen el planeta.

Sí, ben pensat potser és una bestiesa que es gastin tants diners en intentar frenar el canvi climàtic. D’aquí cent anys al nostre poble potser ja no quedarà ningú, o sigui, què ens importa a nosaltres el que passarà en cent anys si no sabem si l’endemà podrem alimentar-nos?

Potser valdria més la pena en invertir-los en com cultivar cereals amb quatre gotes, o com extreure aigua de les pedres. Diuen que hi ha unes plantes que es diuen transgèniques que ho podrien fer, però es veu que pot ser perillós per que diuen que provoca càncer. Més perillós que patir set i gana? Si m’he de morir, potser prefereixo fer-ho d’un càncer pels aliments transgènics que als 40 anys que al 15 de gana. Però aquest no és el punt de vista de la gent del primer món. Ells arriben de sobres als 80 anys i la seva por és morir “jove” als 40 d’un càncer. Tot depèn del punt de vista en que es miri, i com que qui té aquests productes són ells, usen el principi de precaució: si les conseqüències poden ser dolentes, millor no ho facis. Dolentes per a qui...?