50 anys de la primera astronauta

Valentina Tehreshkova

El 16 de juny de 1963, Valentina Tereshkova es convertia en la primera dona en sortir a l'espai. Dos anys abans ho va fer el primer home en sortir a l'espai, Yuri Gagarin. Tots dos eren soviètics, i la cursa en la conquesta de l'espai l'estaven guanyant als Nordamericans, que encara no havien assolit cap fita destacada. Però no tardarien en posar-se endavant amb l'arribada a la Lluna per part de Neil Armstrong l'any 1969.

Font: 50 anys de la primera dona a l'espai

We Choose the Moon: Missió Apol.lo 11

We Choose the Moon és una espectacular pàgina que recrea pas a pas la missió Apol.lo 11, el primer coet que va arribar a la Lluna l'any 1969. Vídeos, so original, fotos i una representació feta amb ordinador que recrea amb precisió tots els detalls de la missió fa que valgui molt la pena visitar-la.

El fals documental sobre la falsa arribada de l’home a la lluna

20 de juliol de 2009: es celebren 40 anys de l’arribada de l’home a la lluna. Al menys això és el que es va poder veure per la televisió i el que ens han estat contant fins ara. Una productora francesa va fer un documental on s’explica d’una forma molt consistent que aquelles imatges eren falses, que estaven rodades a un plató aquí a la Terra. El curiós del cas és que aquest documental és fals...

El motor desmodròmic

Un motor desmodròmic de combustió interna és un motor com qualsevol altre amb la diferència que en lloc de molles hi ha una palanca que obre i tanca les vàlvules.

Es veu que altes revolucions la molla no té temsp a recuperar-se i es perd potència. Amb el sistema de palanques això no passa. No és un motor molt popular, ja que tan sols la marca de motos Ducati les fabrica. 

Com que una imatge val més que 1000 paraules, els dos vídeos següents ho explica molt bé: el primer motor és el normal (fixeu-vos en les molles de les vàlvules), i el segon és el desmodròmic, sense molles.

El tren que mai s’atura

L’inventor taiwanès Peng Yu-Lu ha presentat un sistema per a que un tren no s’aturi en una estació i pugui agafar passatger igualment. La idea és reduir el temps d’espera a les estacions i fer els trajectes més curts.

Si t’imagines un tren que fa el trajecte de Barcelona a Madrid que té que fer parades a Tarragona, els que van fins a Tarragona poden baixar sense que el tren s’aturi mentre que els que van cap a Madrid segueixen el trajecte sense parar-se. Els que anirien fins a Tarragona anirien en unes llançadores situades al sostre del tren que s’aturarien a l’estació mentre el tren segueix el seu recorregut. De la mateixa manera que una llançadora s’atura, una altra pot enganxar-se al sostre del tren i incorporar-se a la marxa amb nous passatgers.

Laika: el primer ésser viu en sortir a l'espai

L’any 1957 l'URSS va enviar a l’espai el seu primer satèl·lit, l'Sputnik 1, una esfera d’uns vint quilograms que acollia un transmissor. Un més desprès van enviar el primer ésser viu a l’espai: la gossa Laika, que aniria en la Sputnik 2.

La quarta xemeneia del Titànic

Una de les quatre xemeneies del Titànic era de mentida. El transatlàntic tenia un motor de vapor mogut per grans calderes que desprenien els gasos per tres xemeneies. La quarta es va construir per fer el vaixell més impressionant.

L'home, la Lluna i el plató

El 16 de juliol de 1969 l’home arribava a la Lluna. Milions de persones a tot el món estaven davant el televisor pendents de Neil Armstrong baixant de la nau Apol·lo 11 per posar el peu sobre la Lluna. Al menys això és el que ens han explicat. Hi ha gent que creu que tot va ser un muntatge, que l’home no hi va arribar i que les imatges que es veien per televisió eren d’un plató. Però hi ha una altra teoria que està entre mig de totes dues creences i que explica què és que realment va passar: que l’home va arribar a la Lluna i que les imatges de la televisió eren d’un plató.

L'ascensor de 36 Km de llarg

Volen construir un ascensor entre una plataforma situada a l’oceà i una estació espacial situada a 36 Km d’altura. Aquesta idea preten abaratir el preu de transportar coses a les estacions espacials, ja que amb el sistema dels transbordadors surt massa car. Consistirà amb un cable fet d’un material anomenat nanotub de carboni per on circularà una plataforma moguda per corrents electromagnètics.

Falkirk Wheel

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/n61KUGDWz2A" width="425" height="350" wmode="transparent" /] 

The Falkirk Wheel és el nom amb què es coneix a l’únic sistema rotatori de transbordament de vaixells al món. Es tracta d’una gegantina infraestructura que permet comunicar dos canals fluvials d'Escòcia amb un desnivell entre ells de 35 metres.

Superconductors: transport sense fregament

El professor va treure de la capsa un recipient negre tancat. A sobre la taula, hi havia un bol amb dos materials cilíndrics també negres, un dels quals descansava sobre l’altre, estaven apilats. Els alumnes de la classe no sabien què faria el professor, només ells hi va dir que veurien una cosa espectacular. El mestre va obrir el recipient i va sortir un fum blanc de dintre. El va apropar al bol on hi havia els dos materials i va abocar el seu contingut, un líquid transparent que anava soltant fum a mesura que el bol s’omplia .El bol es va acabar d’omplir d’aquest líquid i una boira blanca l’envoltava com passa a la ciutat de Móra un dia d’hivern. De sobte, la peça negra que estava a sobre va cobrar vida i va començar a levitar a sobre de l’altra com si una força invisible l’empenyés cap amunt. I allí es va quedar suspesa... a uns pocs centímetres de l’altra, levitant mentre aquella boira l’envoltava... s’havia format un superconductor.

Origamis siderals

La competició al pati de l’escola era molt renyida. Ignasi i Roger estaven disputant la final de “a veure quin avió de paper vola més estona per l’aire”. Les normes eren clares: full din A4, blanc, de 80 grams i sense cap tipus de tractament exterior. Tots dos van arribar a la final amb dos avions molt espectaculars. El primer en llençar va ser Ignasi: 40 segons. Va arribar el torn de Roger: 50 segons.

-         He guanyat! – va dir Roger.

-         Crec que has fet trampa – va dir Ignasi – el teu avió pesa menys.

-         Això no és veritat. El que passa és que no saps perdre.

Mentre tots es van engrascar en aquesta discusió, Simó mirava al cel pensant en que seria una passada llençar avions de paper des d'un satèl.lit per veure si arribarien a tocar a terra... però el que no sabia Simó era que algú ja hi havia pensat i ho volia dur a terme...

"Never was so much owed by so many to so few"

Aquesta frase, “mai tants han degut tant a tan pocs” la va pronunciar el primer ministre britànic Winston Churchil l’any 1940 quan van guanyar la batalla d’Anglaterra a la Segona Guerra Mundial sobre els alemanys. Els pocs als que fa referència són els pilots de la RAF, la Royal Air Force, l’aviació britànica que va fer front a la totpoderosa Luftwaffe alemanya.

Scapa Flow: de la mar a la lluna

Vaixells alemanys de la primera guerra mundial han arribat a la Lluna. Aquesta afirmació no és cap tonteria, de fet, és certa d’alguna manera. L’acer d’aquests vaixells va ser utilitzat per fabricar la nau apol·lo 11 que va arribar a la Lluna. Però, què els feia especials a aquests vaixells per utilitzar el seu acer, i on els van trobar?

El túnel transatlàntic

La classe de primer de batxillerat estava de viatge final de curs a París. Venien de Roma, i tenien previst anar a l’Òpera a veure Turandot de Puccini. A molts d’ells no els agradava la idea, preferien un concert de “DJ Peres”. Però hi havia un problema que no acabaven d’entendre: les entrades eren del teatre Metropolitan de Nova York, i això estava bastant lluny de París i feia falta només una hora per al començament.

- Tranquils- va dir el professor.- arribarem a temps

- Però com?- va contestar un del batxillerat científic- . És impossible, això està a l’altra punta de món.

- Això ja us ho expliquem nosaltres, que sabem de què va – va dir Jaume -. Anirem amb el tren que creua el túnel transatlàntic. Amb una hora arribarem a Nova York.

- Efectivament, - va dir el professor-. No us en lliurareu de Turandot...

“Houston, We have a problem…”

Aquesta frase, “Houston, tenim un problema”, la va pronunciar el comandant de la nau Apolo 13 als pocs minuts d’enlairar-se quan es dirigia a la Lluna. Es van remoure els dipòsits de combustible en una operació rutinària, quan van sentir una explosió que els va alertar...

Beep…beep…beep...

Aquest so el va fer el primer satèl·lit artificial que va enviar l’home al voltant de la terra el 4 d’octubre de 1957. Era l’Sputnik i ho va aconseguir la URSS (antiga unió de repúbliques soviètiques on hi havia l’actual Rússia). Aquí pots sentir com era:

 Download link 

Va ser el primer èxit de la carrera espacial entre Soviètics i Nord-americans, carrera que culminaria amb l’arribada a la lluna per part dels americans.

MAGLEV: un tren que levita

Els trens de levitació magnética MAGLEV (MAGnetic LEVitation en anglès) són un tipus de trens que no toquen a terra gràcies a uns potents imans que el mantenen en suspensió. Al no haver fregament, aquests trens poden aprofitar més l’energia per fer-los moure.

Els coets de Von Braun

Els primers en arribar a la lluna van ser els Nord-americans gràcies a un científic alemany que va treballar per Adolf Hitler a la Segona Guerra mundial. El seu nom era Wernher Von Braun.