La pregunta de cada dia

Perquè cada dia em pregunten el mateix, perquè cada dia els hi responc amb la mateixa resposta, perquè cada dia decideixen que definitivament allò no els servirà per a res, perquè els hi contestes que no ho saben, que potser més tard els hi farà falta....

Perquè la pregunta de cada dia és “I això per a què em què em servirà?”, perquè els hi dius que tots necessiten una base per poder ampliar més tard els seus coneixements amb les matèries que triaran al batxillerat i que, de moment, a la ESO ho han de fer tant si els hi agrada com si no.

Perquè la resposta podria ser tant fàcil com dir:”per aprovar la ESO, i punt”, i com que no et satisfà expliques la versió més llarga, la de la base i tot aquell rotllo que els alumnes contesten amb un siiii, vaaaale, “bueeeeeno”. I llavors se’n cansen d’escoltar-te i decideixen obrir el llibre i seguir fent allò que no els agrada i que no els servirà per a res, però que, sense que ells encara ho sàpiguen, un dia, el menys pensat, potser els hi farà falta. I si no, qui no s’ha preguntat mai d’on surten els objectes que tenim, com és possible que puguem volar amb aquells aparells tant pesants, o perquè ja no s’usa el codi MORSE, o com és possible que pugui veure a un senyor a través d’una pantalla anomenada televisió, o perquè som capaços de poder parlar a través d’un aparell sense fils amb una persona que està a milers de quilòmetres?

Bob Dylan, cantant nord-americà, va dir en una cançó que la resposta estava en el vent. En aquest cas, la resposta a totes aquestes preguntes està amb la Tecnologia.