Fa cent anys…

Fa cent anys, l’home va aprendre a volar... fins que varem acabar per dominar els cels.

Fa cent anys, l’home va saber com generar electricitat... fins que varem acabar per il·luminar les nostres ciutats.

Fa cent anys, l’home va saber com fer fotografies... fins que varem dominar l’art de fer pel•lícules.

Fa cent anys, l’home va aprendre com parlar a distància... fins que varem dominar el telèfon mòbil i Internet.

Fa cent anys, les fàbriques cremaven CO2 sense mesura... fins que hem acabat per controlar les emissions per por a escalfar el planeta...

La humanitat sempre ha estat curiosa i tossuda. No ha parat fins que ha aconseguit el que ha volgut fins satisfer les seves necessitats. I si no hi ha necessitats, s’inventen, que per això està la publicitat, per crear necessitats. Però no sempre ha estat possible, hi ha hagut intents de l’home que no han pogut prosperar, com transformar el plom amb or, o la teletransportació.

Totes les fites tecnològiques que hem aconseguit en aquests darrers cent anys eren impensables a principis del segle XX, de la mateixa manera que fites que ara es veuen lluny però que sabem com s’han de fer, ens semblen impossibles. Què ens diran d’aquí cent anys? Potser ens diran que ...

Fa cent anys, l’home va aprendre a fer fusió nuclear... fins que l’hem acabat per dominar.

Fa cent anys, l’home va aprendre a anar a 5.000 Km/k... fins que ho hem acabat fent a 20.000 Km/h.

Fa cent anys, l’home sabia com anar a Mart, fins que hem acabat colonitzant-la.

Fa cent anys, l’home lluitava contra el canvi climàtic reduint el CO2 de les seves fàbriques... fins que hem acabat intentant reescalfar el planeta cremant carbó per combatre la època glacial que estem vivint...