La sacarina és un edulcorant artificial substitut del sucre. El seu descobriment va ser una casualitat provocada per un científic que no es va rentar les mans abans d’anar a dinar.
L’any 1879, un científic anomenat Fahlberg estava treballant amb hulla, un tipus de carbó mineral, a un laboratori nord-americà. Un dia, Fahlberg va anar a dinar a un restaurant proper, quan va notar un gust molt dolç a la sopa. Va comprovar també que el pa tenia el mateix gust dolç. Li va fer notar a la cambrera que al provar tant el pa com la sopa va comprovar que el gust era ben normal. La sorpresa de Fahlerg va venir quan va llepar la seva ma: era dolça. Resulta que no s’havia rentat les mans abans de seure per dinar, i un dels subproductes de la hulla en la que havia estat treballant la tenia enganxada a les mans. Ho va patentar amb el nom de sacarina.
Un altre edulcorant, l’asparmat, també va ser descobert per casualitat. L’any 1965, als laboratoris de l’empresa Searle. James Schlatter estava treballant amb un composts per la úlcera d’estomac quan va provar per casualitat el seu sabor. Es va fixar amb el gust tant dolç que tenia. Finalment, aquest producte es va convertir en un edulcorant.
Per a més informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada