Portaavions de gel

Durant la Segona Guerra Mundial es va dur a terme un projecte per fer un portaavions de gel. Bé, no anava a ser exactament de gel, sinó de pykrete.

Durant el transcurs de la Segona Guerra Mundial els submarins alemanys obstaculitzaven el tràfic de mercaderies i armament entre els EUA i Gran Bretanya. En aquells moments es necessitava acer per construir portaavions. Al veure que potser no en tendrien prou , es van plantejar usar altres materials per fabricar-los. Llavors va venir la idea de fer-los de gel.

La idea va ser de Geoffrey Pyke.  Aquest gel tenia un 14% de serradures i s'obtenia un material molt dur. En honor a Pyke se li va posar per nom pykrete. El projecte era un portaavions de 2 milions de tones (26 vegades més gran que el Queen Elizabeth, el vaixell més gran mai construit), capaç de portar 200 avions caça o 100 bombarders. Per mantenir-lo fred, el sistema tenia una sèrie de canonades refrigerants així com un teixit impermeable per evitar que perdés aigua.

Es va presentar el projecte a una conferència al Quebec. Allà estaven entre d'altres Winston Churchill i Franklin Delano Roosevelt. Els assistents es van mantenir totalment escèptics davant tal projecte. Un  general nord-americà es va prestar voluntari per fer una prova a dos blocs de gel, un de normal i un de Pykrete. Brandant una destral, va aconseguir partir en dos el bloc convencional sense problemes. Però quan va deixar caure la destral sobre el bloc de pykrete va rebotar violentament. El bloc gairebé ni havia patit una esgarrinxada.

Finalment, no va fer falta disposar d'aquests vaixells de gel. El prykete té un a resistència a trencament d'uns 21 megapascals. Per fer-vos una idea de l'ordre de magnitud d'això, el formigó al qual estem habituats té una resistència de entre 15 i 50 megapascals.